Avui faig vaga

Avui faig vaga

Ahir a la nit vaig llegir un comentari al Facebook de la llibretera de l’Espolsada, la Fe Fernàndez, que em va rebotar, i molt.

En aquell mateix moment vaig decidir convocar una reunió urgent al comitè d’empresa. I així es va fer: vam seure a la taula i els vaig dir: «Us he convocat perquè faig una vaga».

Sorpresos (i sorpresa jo com a part empresària, soc 50 % empresària i 50 % treballadora) em van dir: «Tens tot el dret a fer vaga, però sàpigues que no podem apujar-te el sou, tot i que guanyis segons el conveni, no el podem millorar. Si vols un company o companya a la llibreria per a algunes hores, tampoc pot ser, és impossible per pressupost i tresoreria. Deixar de treballar els dissabtes també és impossible. És a dir, que no tenim res per oferir-te.»

Em vaig desdoblar una altra vegada i vaig comunicar que la reivindicació era molt senzilla: vull que es reconegui la meva feina com a prescriptora. Com a mesura, doncs, avui faig vaga, i només per un divendres no recomanaré cap lectura, i quan vegi entrar un client amb dubtes, em guardaré el meu coneixement llibresc.

Van acceptar la meva petició, per això avui estic de vaga recomanadora. No hi haurà lectura de la setmana. Hi haurà reivindicació del dia.

El que explicava ahir la Fe és que va venir una mestra a la seva llibreria, i després de fer la seva feina de recomanar-li llibres, la mestra li va dir que demanaria uns quants d’aquells llibres directament a les respectives editorials.

Us sembla estrany? Doncs, no ho és. Malauradament és una mala pràctica habitual. Aquesta setmana a la llibreria ens ha passat dues vegades. Amb una escola i amb biblioteca. Vaig estar-me prop d’una hora mirant, explicant, buscant i orientant a qui em va demanar ajut -que no és ajut, que és la meva feina-, i després em diu: «Els faré una foto, així quan faci la comanda no me n’oblido». I jo li dic: «Si vols, ja te’ls puc deixar reservats i els vens a buscar quan vulguis». Resposta: «No, la comanda no te la faré a tu».

Amb els anys, et vas fent una cuirassa. Perquè també us he de dir que la setmana passada dues mestres que han vingut durant tot l’any a unes activitats conjuntes que fem amb un centre de recursos pedagògics em van dir: «A partir d’ara farem la compra a Al·lots [abans compraven directament a l’editorial], ja hem entès la teva feina». I vaig respirar contenta.

No té res a veure amb l’ego, no dic que la meva recomanació sigui millor que la de…, no, parlo de feina, de la feina que fem els llibreters.

Ho porto a l’ADN, entenc l’ofici de llibreter en un sentit ampli, no em dedico a estar darrere de la caixa i dir «segon prestatge a l’esquerra». No és aquesta la meva postura davant de la meva llibreria ni del meu ofici. He après de grans mestres, i continuo el seu camí, agafant el millor i afegint-hi coses de collita pròpia, equivocant-me i molt, però amb un respecte total a qui entra per la porta de llibreria i sobretot amb una passió raonada per cada llibre que em passa per les mans. Per això hi ha moments que trigo molt a despatxar algú, però cada cop m’agrada fer de guia per a cada lector.

Els llibreters -els que entenem l’ofici d’aquesta manera- no som millors que els editors, senzillament tenim feines diferents al voltant del mateix objecte. Els editors i editores es dediquen a crear col·leccions, adquirir drets, a fer llibres, i nosaltres, els llibreters, som els intermediaris entre ells i el lector.

I no som curts de gambals, els llibreters. Som conscients que sempre hi ha un factor subjectiu, però tenim la mirada acostumada a destriar què ens agrada personalment i què necessita el lector. Som una mena de submarinistes enmig d’un oceà ple de títols, novetats, paraules i il·lustracions, tenim amagats a la butxaca fils de colors que van lligant llibres, literatura, amb lectors                  -individuals o col·lectius. Tenim capacitat d’abstracció i d’anàlisi per saber què pot funcionar, quina és la necessitat que s’ha de cobrir.

Perquè llegim i molt, i perquè coneixem els segells, les col·leccions, els fons editorials i les novetats, tenim una visió global del que hi ha avui en el sector editorial (literatura, llibres de no ficció, LIJ, àlbums, i un llarg etcètera), perquè, a més, molts dels petits llibreters sabem que d’alguna manera sempre estem en xarxa, i personalment no dubto a recomanar la feina d’un company que sé que ho pot fer millor que jo, o li faig una trucada per demanar-li consell, i estic pendent del que diuen als seus blogs, de les seves recomanacions i els seus clubs de lectura, per aprendre’n.

I, coi!, perquè és a les llibreries a on es compren els llibres. Qui entra a l’obrador a comprar el pa? El pa es compra a la fleca. En quin moment la nostra feina s’ha vist desprestigiada perquè un lector, un client, una escola, compri un, dos, tres o vints llibres on no toca?

Som una baula molt feble. No ens deixeu caure. Només que falti una baula, la cadena es trenca, i un cop trencada, es ben complicat tornar-la a muntar. Treballem enxarxats, no en contra. Treballem plegats, amb responsabilitat. Treballem amb els llibreters de proximitat i de complicitat. No pot ser pas tan difícil. Fem un manual de bones pràctiques. Respectem el lloc que li pertoca a cadascú. Respectem-nos i ens farem respectar. Treballem junts, no enemistats. I treballarem més i millor. No us sembla?

Faig vaga. Quadern de recomanació de lectures tancat.

 

11 comentarios
  1. Lluís
    Lluís Dice:

    El cert es que tens raó, Jo sóc lactor afisionat hi ara encara mes. trobu que les llibreries petites el tracte es mes familiar el consell que doneu es de les hores que podeu lleguir els llibres que us entreguen les aditorials i que no es facil dir aquest llibre no es bo; ja que el client no sap del cert si es adequat o no per la seva persona. les noves tenologuis son bones jo sóc pertidari de tractar amb persones que hem puguin guia a l’ hora de tria una lectura

    Responder
    • Paula Jarrin
      Paula Jarrin Dice:

      Lluís,

      Les noves tecnologies han de ser una eina al servei de… Els llibres, hi ha editorials que ens deixen mostres i d’altres que no. Llegim molt, consultem amb altres professionals, hi dediquem moltes hores i ho fem amb molt de plaer i respecte. Hi ha llibres que no entren a casa nostra, fem tria del que tenim, però sempre amb la mirada oberta, ja que sempre hi ha un llibre per a cada lector. Només volem que es respecti la cadena del llibres, com fan algunes editorials, que no haurien de ser l’excepció sinó la normalitat. Els llibreters i llibreteres obrim la porta de casa nostra esperant lectors que vulguin recomanacions.

      Responder
  2. Rut Alba
    Rut Alba Dice:

    Hola! T’entenc perfectament. Sóc mestra, de les que cada curs està en una escola diferent. Fa un parell d’anys que intento que les escoles on he estat comprin a les llibreries. I ho seguiré intentant. La vostra feina és imprescindible! Una abraçada

    Responder
  3. MACARENA
    MACARENA Dice:

    Gràcies infinites per la gran feina que feu a Al•lots! Aquí una bibliotecaria prescriptora que aprèn (i molt) d’una llibretera 10! I que quan pot fa 82 km per tocar-li els llibres… i comprar-li!

    Responder
    • Paula Jarrin
      Paula Jarrin Dice:

      Ets un solet Macarena! Sense el compromís de de molta gent que tenim al voltant seria impossible tirar endavant

      Responder
  4. ANNA LLOSA
    ANNA LLOSA Dice:

    Tens tota la raó Paula, però tu tens la sort de tenir la teva Llibreria a Barcelona i a més de que et pots especialitzar pots triar els llibres que vols vendre i fins i tot els clients. Ara imagina’t que les llibreries que estem fora de Barcelona, a més de tot això, hem de tenir de tot (ens agradi o no). Això si
    recomanar als nostres clients tenim molt clar el que recomanem.

    Responder
    • Paula Jarrin
      Paula Jarrin Dice:

      Ai Anna. No tot és bufar i fer ampolles, que de client més aviat en falten.
      Crec que seria bo fer una trobada de sector, aquella que anem deixant i que ens fan perdre tantes coses.

      Una abraçada forta

      Responder

Trackbacks y pingbacks

  1. […] dilluns -un cop acabada la meva vaga, però la lluita continua- i tenim il·lustració de la […]

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *