,

Camins d’aigua

Ja pot venir el drac 02

 

Divendres i la nostra segona proposta de cara al dia del llibre. Fa un any, en Raimon Portell em va sorprendre amb Camins de Nit i ens deixava un tastet de l’inici del segon llibre: “Tot és música. La pols del camí, les mares d’esbarzers, el gust dels nabius, la brisa entre els avets.” I ens deixava amb les ganes de continuar llegint aquesta trilogia, la llum d’Artús.

Camins d’aigua va arribar la setmana passada i em va tornar a acompanyar a Bolonya. El desig d’obrir-lo i la por que aquesta segona part no m’agradés tant com la primera. Però, però, en Raimon ho ha tornat a fer o, diria més, en Raimon s’ha superat.

Acabes Camins de nit i deixes a la Rut a Montsegur, al Marc l’anxova recuperat i al Corsó a punt de deixar el castell de Montsegur. Els personatges queden detinguts, com menjats per la boira que de ben segur envolta el castell. Moltes preguntes al cap. Moltes incerteses compartides entre el lector i la Rut.

Obres Camins d’aigua i no només que comences en un escenari diferent sinó amb un personatge del tot desconegut, en Iazu, un jove romí que fa un debut complicat a la trilogia (no faré spoiler).

I sense cap mena de dubtes, la ploma del Raimon ja et sedueix. Vols saber més del Iazu, vols recuperar la Rut, el Marc, Montsegur i el rescat del pare de la Rut. I allà que et porta l’autor, la prosa, la forma de narrar, la història mateixa.

Dos personatges nous, en Iazu i la Raquel que entren en acció, en Marc i les seves peripècies, una acció que s’accelera amb espies, batalles, traïcions i un ós bru, en Corsó que es creix i que comences a intuir que serà vital pel desenllaç de la trilogia i una petita protagonista tan gran, tan fora els estereotips, valenta amb feblesa i feble però sencera. Tot això és camins d’aigua.

Camins d’aigua supera camins de nit, i a més, està fet de tal forma que si no has llegit camins de nit, ho puguis fer -hi ha un petit resum al mig d’un dels capítols que ajuda al lector-  però també, et fa “obrir la gana lectora” i cauràs a llegir la primera part.

Camins d’aigua és un llibre ple de literatura, d’aquella que t’agafa i no et vol deixar i tu no vols deixar. Sense oblidar al lector juvenil, però tractant-lo d’igual a igual i amb tot el respecte que es mereix. I una porta al lector adult, perquè descobreixi la bona literatura juvenil.

Un altre cop, gràcies Raimon. Gràcies per la Rut, en Corsó -definitivament s’està convertint en el meu personatge favorit-, en Marc, la boscana, la Marion, en Marc, en Iazu, la Raquel i tot l’univers Artús. Gràcies per les paraules als agraïments, de cor. I endavant, que volem llegir ben aviat la tercera i última part d’aquest llum d’artús. Bravo!

I ja podem avançar l’inici de la tercera part: “El funcionari va llegir, un per un, els noms inscrits al llibre de comptabilitat. A mesura que els anava citant, els homes, les dones i els nens deixaven l’equipatge al munt i abandonaven l’andana.”

–>Camins d’aigua. Segona part de la trilogia la llum d’artús. Raimon Portell. 2018. Barcanova.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *