,

Continuem de festa

Avui no tenim lectura de la setmana, sinó que tenim convocatòria de la setmana:

Fa una setmana vam conèixer els premis llibreters d’enguany: el d’àlbum per El banc Blau del nostre estimat Albert Asensio editat per Babulinka Books, el de català per Els estranys de l’autor Raül Garragasait editat per 1984 i el d’altres literatures per Estirpe de l’escriptor sard Marcello Fois editat per Hoja de Lata. Aquest any el premi llibreter ha aribat a la seva edició número 18, podem dir que ja ha arribat a la majoria d’edat.

Vaig tenir la fortuna de ser jurat durant tres anys del premi llibreter d’àlbum, al costat de companys meravellosos i amb llibres guanyadors entranyables com Aquest barret  no és meu de Jon Klassen editat per Milrazones, Salvatge d’Emily Hughes editat per libros del zorro rojo i El viatge de Francesca Sanna editat per Impedimenta. Em quedo amb el record de les xerrades sobre literatura amb els companys, haver conegut editors i autors que no tenia el plaer d’haver xerrat amb ells i moments deliciosos.

Com que aquest premi és tan bonic, tan especial, tan dels llibreters i també dels lectors, fa un parell de setmanes em van escriure les companyes de Casa Usher, l’Anna i la Maria,  perquè volien muntar una festa per aquesta majoria d’edat, per celebrar aquests 18 anys de premi, ajuntar editors, comercials, lectors, amics i coneguts i també desconeguts al voltant del premi. La iniciativa em va semblar fantàstica, però no només a mi. També es van afegir la Fe de l’Espolsada i l’Olívia de l’Aranya. I vet aquí, que aquest dimecres dia 12 de juliol a partir de les 19, volem celebrar el nostre premi al pati de la llibreria Casa Usher –Carrer Santaló 79, i per això us convidem a totes i a tots a afegir-vos a la celebració. Agendat? Us hi esperem!

A més, recordant altres edicions de premis llibreters, vam demanar a diferents persones que ens expliquin com va ser això de guanyar un premi llibreter. I jo no em vaig poder estar i vaig aprofitar l’avinentessa per demanar-li a la sàvia de la tribu LIJ, la gran Teresa Duran que m’expliqui com era això de guanyar aquest premi. Ella i la il·lustradora Montse Gisbert el van guanyar l’any 2001 amb el llibre El segle més nou del món editat per Tàndem. I llegiu les seves paraules (Gràcies per tant i per tot, Teresa)

“Poca gent ho sap, però la meva primera feina va ser la de dependenta a mitja jornada d’una llibreria tan petita que gairebé no hi entrava ningú. Vull dir que treballava poc i llegia molt. Per això, quan molts anys després, el gremi de llibreters va decidir que una obra de la Montse Gisbert i meva, editada per Tàndem, que es titulava “El segle més nou del món”, mereixia el premi del millor llibre infantil de l’any, em va caure la bava, perquè no tothom té la sort de ser honorat pels professionals que t’han introduit no tan sols al món laboral, sinó, per torna, al món de la cultura. Tot un privilegi, és clar!
Deixeu-me afegir que jo encara no estic segura que aquell fos el millor llibre infantil dels que es van editar l’any 2000, però en qualsevol cas aquell reconeixement representava un estímul important per a entrar amb bon peu i engrescadament al segle XXI, oi?”
,

Canço de bressol per a un huracà

És dilluns i ens il·lustrem la setmana

©Armand per les il·lustracions del llibre Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues. Text de Joan Faldilles

És dilluns i poc a poc tornem al ritme habitual, després de la nit més curta, les coques, les rialles i aquesta calor que comença a apretar. Avui us proposem il·lustrar-nos la setmana amb l’Armand, un jove il·lustrador que ens va enamorant una mica més a cada llibre que descobrim i amb Piscina un petit oceà, que ja ens té el cor robat.

Aquest llibre és una delícia, tant a nivell dels contes que s’hi amaguen, com de les il·lustracions a on la lectura, i és més, la lectura compartida hi és present. Llegir -deia en Rodari- és l’únic verb que no s’hauria de conjugar en imperatiu, però és el verb que crida a la comunicació i a la creació de comunitat. Per això, us convido a obrir aquesta meravella, a llegir en veu alta i a riure, a somiar i a cantar.

Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues. Joan Faldilles i Armand. Tarragona, primavera de 2017. Imprès a Indústries Gràfiques Gabriel Gibert. Editat per Piscina, un petit oceà

 

,

El sisè sentit

Ens il·lustrem la setmana amb…

© Mercè Lopez. El sisè sentit. Text de Laia de Ahumada. 2017. Petit Fragmenta

Avui ens il·lustrem la setmana amb un àlbum deliciós, delicat, d’aquells per obrir moltes vegades. El Sisè sentit de Laia de Ahumada i il·lustrat per Mercè López,  imprès a Agpograf -Barcelona- de la col·lecció Petit Fragmenta.

Un text per compartir i que comença així: “Algun cop he sentit coses dins meu que costen d’explicar. ¿A tu també et passa? Si és així, ja deus saber de què et parlo.”

Per parlar dels 5 sentits i del sisè, a vegades una mica amagat i que costa definir amb paraules.

 

 

,

Al cel cabretes

Ens il·lustrem la setmana amb…

©Mercè Galí. del llibre Al cel cabretes, poemes de Lola Casas i meteorologia d’Alfred Picó. 2016.

Com que aquests dies no parem de mirar al cel, a veure si ploum neva o fa sol, avui ens il·lustrem amb aquest preciós llibre: Al Cel Cabretes, a on podem gaudir de la poesia de la mà de la Lola Casas, aprendre sobre els fenòmens meteorològics amb l’Alfred Picó (i pareu atenció al peu de la pàgina, a on ens conviden a escoltar una peça musical relacionada amb el tema) i perdre’ns en les meravelloses il·lustracions de la Mercè Galí. Ja ho sabeu, al cel cabretes (i al terra pastetes).

Info sobre el llibre: Al cel cabretes. Lola Casas (poesia), Alfred Picó (Meteorologia) i Mercè Galí (Il·lustracions). Primera edició del març del 2016. Imprès a Espanya. Edita Barcanova

©Mercè Galí. del llibre Al cel cabretes, poemes de Lola Casas i meteorologia d’Alfred Picó. 2016.

i al terra… pastetes!

 

,

Cançó de tela

Cançó de tela. La vida teixida de Louise Bourgeois. Escrit per Amy Novesky i il·lustrat per Isabelle Arsenault. Traducció de Anna Gorina. Imprès a Espanya (en paper fet amb fusta d’un bosc gestionat de manera sostenible). 2016. Impedimenta. En castellano: Nana de tela. La vida tejida de Louise Bourgeois. Traducido por Pilar Adón. Edita Impedimenta.

© Isabelle Arsenault. 2016 Impedimenta

© Isabelle Arsenault. 2016 Impedimenta

 

Hi llibres de coneixement, llibres que expliquen la vida d’algun personatge –biografies-, hi ha llibres que recuperen la memòria i feina oblidada i n’hi ha que recuperen la història del temps passat en les agulles petites del rellotge, hi ha llibres que s’omplen de literatura i n’hi ha que fan homenatge sentimental als que ja ens han deixat. I després està aquesta cançó de tela, que ho és tot. I no exagero.

Segurament, si us dic que és un llibre que recupera la història de l’artista Louise Bourgeois no us dic res, però us explico que la Louise és l’artista de l’aranya que hi ha davant del Guggenheim Bilbao ja us estic donant més dades. Explicar aquest llibre és complicat, quan hauria de ser molt fàcil i dir-vos, una biografia de l’artista nascuda a França i nacionalitzada anys després a Estat Units, Louise Bourgeois, a qui podríem posar el títol de mare de les aranyes. Però em quedo molt curta. El llibre és una homenatge a l’artista, un repàs a la seva vida, per moments difícil, silenciosa. Era la tercera filla d’una família que es dedicava a la reparació de tapissos, filava i cosia i recomponia per tornar a la vida obres d’art fetes amb tela. La Louise adorava la seva mare, era el seu mirall i amb ella aprèn aquest meravellós ofici, sanejar l’art. Quan va arribar el moment d’anar a la universitat, va estudiar matemàtiques a la Sorbona però al morir la seva mare, necessitava tornar a connectar amb l’artista que creixia dins seu i ho ha deixar per dedicar-s’hi en cos i ànima. Però van passar molts anys i un oceà per conèixer la seva obra: llibres de tela, escultures teixides i sargides de mares i filles, espirals de colors, teranyines i aranyes, moltes aranyes. La Louise torna a fer allò que més estimava, teixir i com diu el llibre “com a la seva manera de sanejar”, sanejar per dins i per fora. La Louise va tornar al seu riu blau, bressolada per un munt de fils i teles a l’edat de 98 anys, però ens ha deixat una aranyeta al cor.

© Isabelle Arsenault. 2016. Impedimenta

© Isabelle Arsenault. 2016. Impedimenta

Aquesta cançó de tela arriba al cor. És literatura que et bressola l’ànima. Que et recorda que els somnis sempre estan a les nostres mans, només hem de tenir paciència i moltes hores de dedicació i esforç. Ens transporta a la relació que tenim especialment amb les mares, i que ens comunica amb les àvies, amb totes les dones que viuen dins nostre. La narració és una joia literària (i enhorabona a les dues traductores, tan l’Anna com la Pilar han fet una feina meravellosa mantenint aquest text que diu tantes coses entre línies). L’Amy Novesky ens transporta en aquest riu, que fa servir com imatge per conduir-nos per la vida de la Louise. Exquisit. I la narrativa gràfica de la  Isabelle Arsenault (a qui vaig descobrir gràcies a la Glò a Montreuil l’any passat) és de matricula. Un traç senzill (en aparença), i una paleta cromàtica en vermells, blaus i negre que no pot ser més encertat. I els tramats, els diferents plànols per ajudar-nos a entrar cada cop més en aquesta història tan dolça, tan forta i tan exemplar. Com a dona, com a mare, aquest llibres ens apropen a les dones reals, les que lluiten, les que ploren, les que exploren i no es donen mai per vençudes. Exemples de vida per nenes i per nens. No ho oblidem mai.

I una menció per Impedimenta,  per l’Enrique i el seu equip: gràcies. Moltes gràcies.

Cançó de tela, un d’aquells que ja formen part dels nostres imprescindibles. Gràcies Louise, per l’exemple, per l’esforç, per l’art i per la vida.

Foto de la fundación proa

Foto de la fundación proa