,

El sisè sentit

Ens il·lustrem la setmana amb…

© Mercè Lopez. El sisè sentit. Text de Laia de Ahumada. 2017. Petit Fragmenta

Avui ens il·lustrem la setmana amb un àlbum deliciós, delicat, d’aquells per obrir moltes vegades. El Sisè sentit de Laia de Ahumada i il·lustrat per Mercè López,  imprès a Agpograf -Barcelona- de la col·lecció Petit Fragmenta.

Un text per compartir i que comença així: “Algun cop he sentit coses dins meu que costen d’explicar. ¿A tu també et passa? Si és així, ja deus saber de què et parlo.”

Per parlar dels 5 sentits i del sisè, a vegades una mica amagat i que costa definir amb paraules.

 

 

,

Al cel cabretes

Ens il·lustrem la setmana amb…

©Mercè Galí. del llibre Al cel cabretes, poemes de Lola Casas i meteorologia d’Alfred Picó. 2016.

Com que aquests dies no parem de mirar al cel, a veure si ploum neva o fa sol, avui ens il·lustrem amb aquest preciós llibre: Al Cel Cabretes, a on podem gaudir de la poesia de la mà de la Lola Casas, aprendre sobre els fenòmens meteorològics amb l’Alfred Picó (i pareu atenció al peu de la pàgina, a on ens conviden a escoltar una peça musical relacionada amb el tema) i perdre’ns en les meravelloses il·lustracions de la Mercè Galí. Ja ho sabeu, al cel cabretes (i al terra pastetes).

Info sobre el llibre: Al cel cabretes. Lola Casas (poesia), Alfred Picó (Meteorologia) i Mercè Galí (Il·lustracions). Primera edició del març del 2016. Imprès a Espanya. Edita Barcanova

©Mercè Galí. del llibre Al cel cabretes, poemes de Lola Casas i meteorologia d’Alfred Picó. 2016.

i al terra… pastetes!

 

,

Cançó de tela

Cançó de tela. La vida teixida de Louise Bourgeois. Escrit per Amy Novesky i il·lustrat per Isabelle Arsenault. Traducció de Anna Gorina. Imprès a Espanya (en paper fet amb fusta d’un bosc gestionat de manera sostenible). 2016. Impedimenta. En castellano: Nana de tela. La vida tejida de Louise Bourgeois. Traducido por Pilar Adón. Edita Impedimenta.

© Isabelle Arsenault. 2016 Impedimenta

© Isabelle Arsenault. 2016 Impedimenta

 

Hi llibres de coneixement, llibres que expliquen la vida d’algun personatge –biografies-, hi ha llibres que recuperen la memòria i feina oblidada i n’hi ha que recuperen la història del temps passat en les agulles petites del rellotge, hi ha llibres que s’omplen de literatura i n’hi ha que fan homenatge sentimental als que ja ens han deixat. I després està aquesta cançó de tela, que ho és tot. I no exagero.

Segurament, si us dic que és un llibre que recupera la història de l’artista Louise Bourgeois no us dic res, però us explico que la Louise és l’artista de l’aranya que hi ha davant del Guggenheim Bilbao ja us estic donant més dades. Explicar aquest llibre és complicat, quan hauria de ser molt fàcil i dir-vos, una biografia de l’artista nascuda a França i nacionalitzada anys després a Estat Units, Louise Bourgeois, a qui podríem posar el títol de mare de les aranyes. Però em quedo molt curta. El llibre és una homenatge a l’artista, un repàs a la seva vida, per moments difícil, silenciosa. Era la tercera filla d’una família que es dedicava a la reparació de tapissos, filava i cosia i recomponia per tornar a la vida obres d’art fetes amb tela. La Louise adorava la seva mare, era el seu mirall i amb ella aprèn aquest meravellós ofici, sanejar l’art. Quan va arribar el moment d’anar a la universitat, va estudiar matemàtiques a la Sorbona però al morir la seva mare, necessitava tornar a connectar amb l’artista que creixia dins seu i ho ha deixar per dedicar-s’hi en cos i ànima. Però van passar molts anys i un oceà per conèixer la seva obra: llibres de tela, escultures teixides i sargides de mares i filles, espirals de colors, teranyines i aranyes, moltes aranyes. La Louise torna a fer allò que més estimava, teixir i com diu el llibre “com a la seva manera de sanejar”, sanejar per dins i per fora. La Louise va tornar al seu riu blau, bressolada per un munt de fils i teles a l’edat de 98 anys, però ens ha deixat una aranyeta al cor.

© Isabelle Arsenault. 2016. Impedimenta

© Isabelle Arsenault. 2016. Impedimenta

Aquesta cançó de tela arriba al cor. És literatura que et bressola l’ànima. Que et recorda que els somnis sempre estan a les nostres mans, només hem de tenir paciència i moltes hores de dedicació i esforç. Ens transporta a la relació que tenim especialment amb les mares, i que ens comunica amb les àvies, amb totes les dones que viuen dins nostre. La narració és una joia literària (i enhorabona a les dues traductores, tan l’Anna com la Pilar han fet una feina meravellosa mantenint aquest text que diu tantes coses entre línies). L’Amy Novesky ens transporta en aquest riu, que fa servir com imatge per conduir-nos per la vida de la Louise. Exquisit. I la narrativa gràfica de la  Isabelle Arsenault (a qui vaig descobrir gràcies a la Glò a Montreuil l’any passat) és de matricula. Un traç senzill (en aparença), i una paleta cromàtica en vermells, blaus i negre que no pot ser més encertat. I els tramats, els diferents plànols per ajudar-nos a entrar cada cop més en aquesta història tan dolça, tan forta i tan exemplar. Com a dona, com a mare, aquest llibres ens apropen a les dones reals, les que lluiten, les que ploren, les que exploren i no es donen mai per vençudes. Exemples de vida per nenes i per nens. No ho oblidem mai.

I una menció per Impedimenta,  per l’Enrique i el seu equip: gràcies. Moltes gràcies.

Cançó de tela, un d’aquells que ja formen part dels nostres imprescindibles. Gràcies Louise, per l’exemple, per l’esforç, per l’art i per la vida.

Foto de la fundación proa

Foto de la fundación proa