Un sopar de por

És dilluns i ens il·lustrem la setmana

©Xavier Salomó per la il·lustració i Mertixell Martí pel text. Un sopar de por. 2017. Cruïlla

Fa dies que jo necessito refugi. Agafar una manta i construir una cabana, i fer d’aquell espai el meu racó al món.

I quan tu tens aquesta feblesa, et cau a les mans i a la taula de novetat de la llibreria, aquest llibre i trobes un nen, feliç, amb una manta al cap com guariment, una lot i un llibre, i no qualsevol llibre –us deixo moure les neurones per que el desxifreu-. I si, això és el que vull, la literatura com a refugi.

T’enamores d’aquesta imatge petita i tornes a començar. El llibre no és un llibre qualsevol, és la darrera novetat editorial –de moment- de dues persones que t’estimes, que admires, i amb les que tens la sort de compartir la vida, estem parlant del tàndem mundialment famós Martí-Salomó. I obres la coberta i a l’advertiment inicial ja el somriure se’t dibuixa sota el nas.

I continues, i et trobes un xef, en Jean-Col Trinxat i un menú degustació per un fotimer d’essers que fan por, i alguns d’ells, pudor, molta pudor. I els plats… no us puc desvetllar res… cal que el llegiu. Vaig riure, molt. I vaig tornar a obrir el llibre, buscant el meu refugi particular.

Gràcies Xavier, gràcies Meritxell per construir refugis antiaeris per les ànimes que ho necessiten, per regalar-nos la màgia de la literatura i per ajudar-nos a guarir les criatures i a guarir-nos nosaltres mateixos.

Ganes d’un sopar de por? Ganes de refugiar-vos dins d’un llibre? Ja sabeu a on venir, les llibreries estem plenes de bons refugis i de mantetes plenes de literatura per escalfar l’ànima.

–> Un sopar de por. Meritxell Martí i Xavier Salomó. Imprès a la Xina. 2017. Cruïlla.

Salir a caminar

Nos ilustramos la semana 

© de la ilustración Martín Romero, del texto Germán Machado. 2017. A buen paso

Las ilustraciones siempre están acompañadas de un texto, sea escrito o no, sea el mismo autor o no. En el caso de hoy, el texto de este bomboncito es de nuestro compañero librero Germán Machado y la ilustración de Martín Romero.

Porque es lunes y hay que seguir, hay que salir a caminar. Aunque la tristeza nos invada, aunque no sepamos hacía donde, siempre hay que salir o seguir caminando. Y así, cada día. Y qué mejor que hacerlo acompañados de un libro. Un libro como única arma, como guía, como un faro que nos inunda con luz y con sombras.

Hoy, con Salir a Caminar bajo el brazo iniciamos la semana. Para leer acompañados, para leer en voz alta, para seguir caminando juntos. Para poder abrazar al que se cruza en el camino. Hoy, esta pequeña joya literaria ilustrada nos da fuerzas para salir a caminar, y en el camino seguir fomentando la lectura y animando a leer como fuente de placer y de ideas. Salir a caminar leyendo, acompañados de letra e ilustración. Salir a caminar, una cuestión de valientes que buscan un camino y un camino que se forja al poner los pies sobre la tierra mojada.

 

–>Salir a Caminar. Germán Machado y Martín Romero. Impreso en China. 2017. A buen paso

–> Sortir a caminar. Germán Machado y Martín Romero. Traducció Sara Palomares. Imprès a la Xina. 2017. A buen paso.

 

Allà on viuen els monstres

Ens il·lustrem la setmana

© Maurice Sendak. Allà on viuen els monstres. Kalandraka

Avui, el dia després, pot semblar estrany que pengi una il·lustració del Sendak. Però em calia. Perquè va ser un dia llarg, dur, difícil, on vam patir la repressió policial a l’escola dels nostres fills, però on vam aconseguir votar. I en molts moments em vaig recordar de la Irene Vasco, autora de Letras al Carbón, que deia que en moments difícils pensava en Max: “porque si Max pudo navegar días, semanas y años, y convertirse en el rey de los monstruos, y dejar de ser el rey de los monstruos, y volver y que la sopa estaba aún caliente, yo también puedo”. Les seves paraules, com un mantra “si Max pudo yo también” ahir es van fer necessaries. I em vaig posar la ma sobre el meu tatuatge pensant: Si Max pudo…

I avui, com un mantra, comparteixo amb vosaltres el moment en que Max es converteix en el rei dels Monstres, perquè si ell va poder, nosaltres també.

–>Allà on viuen els monstres. Maurice Sendak. Traducció María Viu. Imprès a Gráficas Anduriña -Poio-. Kalandraka

–>Dónde viven los monstruos. Maurice Sendak. Traducción Agustín Gervás. Impreso en Gráficas Anduriña -Poio. Kalandraka

I el meu Max, el que m’acompanyarà sempre (by el Rotor):

 

Imagine

És dimarts, i tenim il·lustració de la setmana

©Jean Jullien. Imagine. 2017. Ed. Flamboyant

Sembla mentida que més de 40 anys després necessitem com mai la lletra que John Lennon va escriure a l’any 1971. Però si, cal continuar cantant Imagine. I més en dies com aquest. I ara també, no només la podrem cantar, sinó també compartir-la en format àlbum il·lustrat.

En Jean Jullien, dissenyador gràfic i il·lustrador francès, posa color i unes precioses il·lustracions a la lletra del John. La Yoko escriu el pròleg i els royalties que s’obtinguin de la venda del llibre se cediran a Amnistia Internacional. Un llibre rodó.

Aquests dies convulsos, a on la llibertat es veu compromesa per la tirania i els cops de puny sobre una taula, més que mai, hem de continuar la lluita. I no es pot fer sinó és en clau de pau. Com aquest ocell, aquest somiatruites al que s’aniran afegint d’altres. I si, així el món serà un de sol.

–> Imagine. John Lennon. Il·lustrat per Jean Jullien. Pròleg de Yoko Ono Lennon. Traducció de Maria Cabrera. Imprès a la Xina. 2017. Editorial Flamboyant.

–> Imagine. John Lennon. Ilustrado por Jean Jullien. Prólogo de Yoko Ono Lennon. Traducción de Carlos Mayor. Impreso en China. 2017. Editorial Flamboyant.

Dentro del bosque

Lunes, primer lunes de septiembre y nos ilustramos la semana…

© Alejandra Fernández Mingorance. Dentro del bosque. 2017. Pípala

Nos gustan los libros que nos dejan sin palabras, que nos invitan a seguir un camino, a ir descubriendo qué pasará, en que todo está puesto de tal forma, que la cabeza trabaja y trabaja descifrando imágenes, haciendo hipótesis, haciendo y deshaciendo el camino, y que al final, nos saca una sonrisa, la sonrisa que refleja el niño que tenemos dentro. Y automáticamente, sabes que conectará con cualquier niño.

 

Y eso nos ha pasado con este libro acordeón y sin palabras de Alejandra Fernández Mingorance que edita Pípala. Pequeño formato, el que cabe en una mano, y que invita a estirarlo en el pasillo de casa, en la mesa más larga que tengas, en ir pidiendo a los niños que nos cuenten un cuento. O contarlo nosotros, o simplemente estar en silencio, recorrerlo y… premio, leer imágenes.

Bravo Alejandra, y bravo a los amigos de Pípala! Queremos seguir quedándonos sin palabras.

 

–>Dentro del bosque. Alejandra Fernández Mingorance. Impreso en China. 2017.  Pípala

 

Fins l’any que ve

Ens il·lustrem la setmana…

© Andrew Larsen i Todd Stewart. 2017. Simbol Editors

Ja tornem a obrir la llibreria cada dia, queden enrere els dies de vacances, fent-nos pessigolles a la platja, veient els crancs anar i venir, descobrint els colors els colors que amaga el cel a aquella hora en que el sol s’amaga rere les muntanyes més properes. Com aquest conte, una delícia per recordar-nos que sempre podem viure el que va passar a l’estiu, tot en un obrir i tancar d’ulls, al rebre una postal. Delicada proposta que ens arriba de la mà de Simbol Editors i que aquests dies ens omple l’ànima i ens recorda que tenim energia estalviada per tirar endavant tot l’any.

Comencem? Vinga, som-hi. Que amb la llum que tenim guardada a la retina tirarem endavant, plegats, envoltats de llibres, els que formen part de nosaltres i els que estan a punt per arribar.

Ja estem a punt. Només hi faltes tu.

–> Fins l’any que ve! Andrew Larsen i Todd Stewart. Traducció de Núria Sales i Rovira. Imprès a Catalunya. 2017. Edita Simbol Editors.

 

El Salt del temps

És dimarts i anem un dia tard, però conciliar la vida i la feina té aquestes coses, i ens il·lustrem la setmana:

© Liliana Fortuny i Jaume Copons. El salt del temps. 2017. Combel

Ja era hora que l’Agus, la Lídia -Ai, la Lídia- i els monstres surtin a la nostra secció. Per què sinó què?

Fans! Ens declarem fans de l’Agus des del primer volum de la col·lecció, Arriba el Sr. Flat!, i des de aquell moment -recordo perfectament que van arribar per una setmana del llibre, a l’any 2017- i ja em vaig quedar enganxada. I també els meus fills, primer el gran i ara el mitjà són Agus’ Fans! Perque cal bona literatura a l’abast dels primers lectors, i també del lectors ja més avançats, i dels adults. Perque la bona ficció no té edat, un llibre que t’enganxi ho pot fer a qualsevol edat. Però pensant en la franja lectora entre 8 i 10 anys, no ens cansem de recomanar aquesta nissaga. I ho continuarem fent! Gràcies Jaume i Liliana per posar a les mans dels lectors bones, canyeres, divertides, històries. I gràcies Noemí i Jordi per fer-les arribar a les mans dels llibreters i després als lectors amb aquestes curades edicions.

 

I parlant de l’Agus, el dia 21 -divendres nit, a casa nostra- va tenir lloc el sorteig de 4 motxilles de l’Agus. I els guanyadors són: Juan Pablo, Aina, Marianne i Arnau! Us trucarem! Atents als mòbils!

Us deixem constàcia del moment!! I seguim… seguim pensant que l’Agus, la Lídia i els monstres ens acompanyaran a la Setmana del llibre en català del 8 al 15 de setembre a la plaça de la catedral.

 

El Salt del temps. Número 8 de la col·lecció L’Agus i els monstres. Jaume Copons i Liliana Fortuny. Disseny de la col·lecció Estudi Miquel Puig. Imprès a Índice -Barcelona-. 2017. Combel

El Salto del tiempo. Número 8 de la colección Agus y los Monstruos.  Jaume Copons y Liliana Fortuny. Disseño de la colección Estudi Miquel Puig. Impreso en Índice -Barcelona-. 2017. Combel

D’aquí no passa ningú

És dilluns i ens il·lustrem la setmana…

© de les il·lustracions Bernardo P. Carvalho i © del text Isabel Minhós Martins. 2017 Takatuka

Farà com dos o tres anys, una de les nostres tertulianes , la Silvia, ens va portar aquest llibre per una tertúlia. Un tresor que havia comprat a Portugal. I ens vam enamorar. Recordo que després la Glòria, també tertuliana major,  el va comprar a Montreuil. Jo encara esperava desesperant perquè aquest llibre havia de sortir a casa nostra. I si, al març d’aquest any, Takatuka ens va donar la sorpresa.

Un llibre que juga amb contingut i continent, que comença a la pàgina de títol, amb aquest capità carallot i amo de tot, fins i tot de la història que s’amaga dins d’aquest llibre.

Intel·ligentment il·lustrat, amb la senzillesa de les coses extraordinàries i amb el pòsit de la reflexió, com ho fan els gran llibres. Perquè la Literatura infantil i juvenil aboca a la filosofia, com ben va afirmar la nostra estimada Teresa Duran. Preguntes, volem més preguntes i menys respostes. I aquest llibre és un gran llibre per fer-ho.

Ei ALTO! Que d’aquí no passa ningú sense gaudir d’una altra il·lustració. [I pareu atenció a les guardes del llibre]

© de les il·lustracions Bernardo P. Carvalho i © del text Isabel Minhós Martins. 2017 Takatuka

Dades del llibre

D’aquí no passa ningú. Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho. Traducció Pere Comelles Casanova. Imprès a Novoprint –Barcelona- Febrer de 2017. Takatuka.

De aquí no pasa nadie. Isabel Minhós Martins i Bernardo P. Carvalho. Traducción Patric de San Pedro. Impreso en Novoprint –Barcelona- Febrero de 2017. Takatuka.

Salvatge

Avui ens il·lustrem la setmana amb…

© Emily Hughes. Salvatge. Libros del zorro rojo.

 

Avui amb l’Emily Hughes i la seva Salvatge que fa dos anys va guanyar el premi llibreter de la mà dels editors de Libros del zorro rojo. Aquesta nena tan lliure, tan feliç que ens ensenya que “no es pot domar una cosa tan feliçment salvatge”.

I aprofito per recordar-vos que el dimecres 12 de juliol a partir de les 19.00 us esperem al pati de Casa Usher -Santaló 79- per continuar celebrant les 18 edicions del premi que més ens agrada, el Llibreter.

Cosas que te pasan si estás vivo

Es lunes y nos ilustramos la semana…

©Liniers. 2017 Anagrama.

Si hay un tema que me obsesiona es el proceso creativo de los artista. Me encanta, me despierta una curiosidad infinita y siempre que puedo me acerco a charlas, busco en libros, imagino y hago mis hipótesis. En este libro, cosas que te pasan si estás vivo de Liniers, es como haberle robado su diario personal o su cámara de fotos, y nos acercamos a su vida dibujada, plasmada en viñetas, a sus recuerdos, a sus momentos felices y un poquito a su proceso creativo.

Con Liniers sé que no soy objetiva. Lo leo, cada vez que viene por aquí me escapo a escucharlo y me quedo en un silencio absoluto queriendo retener palabra por palabra en mi cabeza, y si, uno de mis mejores recuerdos es haberlo visto en vivo y en directo con Kevin Johansen con su guitarra de Hello Kitty y Ricardo dibujando como si no hubiera barrera entre su proceso creativo y el lector (de imágenes) -claro que también esa noche estaba muy bien acompañada de dos grandes amigas-. Liniers nos invita a sentarnos en el sofá de su casa y comparte su vida con nosotros. Imposible negarse a esta invitación.

Cosas que te pasan si estás vivo. Por Liniers. Colección Contraseñas ilustradas. Impreso en Unigraf -Móstoles-. Junio de 2017. Anagrama