,

El Grotlin

És dilluns i ens il·lustrem la setmana:

©Benji Davies. El Grotlin. 2017. Andana Editorial

“Sé quan el Grotlin a la casa ha entrat,

per una escletxa o per un forat…

Perquè la primera cosa que ens imaginem

enganya l’ull, i això és el que veiem.”

 

Què serà aquest Grotlin que a tots té inquiets. La Rubi a la nit el va sentir, com una remor. Al Sam, els cabells de cop de li van eriçar. Serà un gat? 4 persones més diuen que al Grotlin van veure passar, furgar i robar. Però el més gros que va robar el Grotlin va ser la bugada d’en Vickers, el polícia de la ciutat. Què será aquest Grotlin que a tots té inquiets?

No espereu més, obriu aquest meravellós llibre i descobriu al Grotlin. Un llibre de Benji Davies per gaudir tant de dia com de nit. I un secret… pareu atenció a les dues il·lustracions màgiques, les sense paraules. Els bon observadors sabran veure la pista que us portarà a resoldre el misteri.

–>El Grotlin. Benji Davies. Traducció Anna Llisterri. Revisió  Tina Vallès. Imprès a la Xina. 2017. Andana Editorial

–>El Grotlin. Benji Davies. Traducción Anna Llisterri. Revisión tina Vallès. Impreso en Xina. 2017. Andana Editorial

 

 

Erra

Tot i que és dijous, ens il·lustrem aquesta setmana estranya i curta amb un conte que presentarem aquest dissabte 5 de maig  a les 12, perquè ens agrada, ens encomana a lluitar i perquè a vegades, una lletra s’entrebanca dins la llengua, però sempre hem de mirar endavant i lluitar… com aquesta petita heroïna que tantes coses ens va encomanar.

Us volem recomanar obrir Erra, de la nostra ja fada-padrina Tina Vallès, il·lustrat per Jaume Marco i editat per Comanegra i llegir en veu alta i descobrir, amb una Rialla sota el nas, quina lletra no hi és…

Ho fem plegats?

©Jaume Marco per les il·lustracions ©Tina Vallès pel text. Edita Comanegra

I aquest dissabte ho celebrem plegats? A les 12.00!!! Serà el primer bolo que fem la Tina i jo, la Paula, plegats i de ben segur que riurem i gaudirem de la lectura tots plegats!

 

–> Erra. Tina Vallès i Jaume Marco. Llibre Local. Impressió Aubert -Sant Joan de les Fonts, Girona-. 2018. Comanegra

–> Erre. Tina Vallès i Jaume Marco. Traducción de Carlos Mayor. Libro local. Impresión Aubert -Sant Joan de les Fonts, Girona-. 2018. Comanegra

,

Desconocidos

Ja pot venir el drac/03: Desconocidos

Barcelona, local de hamburguesas ultra conocido, estación de Sants, 30 de junio 20:20. Dos desconocidos que han decidido dejar atrás el mundo digital para verse por primera vez. Lara y Wilde, el nickname de Gerard, un libro que los une, carta a una desconocida de Stefan Zeig. Puntos de contacto. Soledades. Juego de seducción y ese inquietante deseo que nos evoca a lo desconocido. Por la red social del pajarito se fueron descubriendo, secretos, verdades o medias mentiras. Los dos parecen encantados de haberse encontrado. Lara viene de un desengaño amoroso, dejó atrás un novio posesivo y una relación que podemos considerar tóxica. Gerard no es oriundo de la ciudad, se siente solo y a la deriva. Dos almas solas en la ciudad.

Barranco de Sorts, cerca de Barcelona, 30 de junio, 19:00. La subinspectora de los mossos d’esquadra, Irene Castell espera al juez. El cadáver de un joven permanece tendido bocabajo, todo parece indicar que algo pasó en el puente que tienen sobre la cabeza, con un trágico final para el chico. Un suicidio de un joven es siempre un fallo de toda una sociedad. Una foto en su bolsillo. Al dorso un nombre, Lara G.

Así comienza Desconocidos y no puedo decir nada más. Lo que sucede en las 200 páginas posteriores es pura acción, acción literaria. Un libro que si lo abres no puedes cerrar hasta el punto y final. Y por el trayecto irás diciendo, ay Ay Ay que no me lo esperaba y cuando tenés por seguro cómo se resolverá la trama, catacrack, otro revés de la historia.

Controlar así la tensión narrativa, sin que desveles ningún indicio, poniendo detalles aquí y allá sin levantar sospechas, sólo lo puede hacer alguien con un gran dominio de la escritura, y en este caso, David Lozano está a la altura en todo momento. Bravo David, con tan poco, un buen escenario, tres personajes fuertes, uno brutal como Irene Castell y esa atmósfera que se mantiene a lo largo del libro y que te deja, por momentos, con la lengua afuera de tanto correr, lográs un gran libro.

Dicen que los jóvenes no leen, yo creo que es porque muchas veces les caen en las manos libros que intentan forzar la literatura y en vez de crear entre lectura y lector un espacio de ocio y placer, con productos nacidos de los planes del departamento comercial, hay una impostura y una obligación, lejos de lo que es la literatura y lo que despierta en el lector. Por eso cuando caen en nuestras manos libros para jóvenes como este Desconocidos, como camins d’aigua que recomendamos el viernes, damos palmas con las orejas. Buena literatura para jóvenes que despiertan espacios de distracción y placer y que les habla mirándolos a los ojos pero sin juzgarlos.

Desconocidos, que para mi es especial, porque recuerdo con pelos y señales la noche en que cuando todavía no tenía la forma convencional de libro, me atrapo  sin dejarme ir a dormir. Y que detrás esté David Lozano, un escritor encantador que tiene muy claro lo que quiere decir y como lo quiere comunicar y de quien, creo sin temor a equivocarme, no será la última vez que recomendemos un libro suyo.

Abrir desconocidos, palabra de lijbrera.

–>Desconocidos. David Lozano. Premio Edebé de literatura juvenil. Colección Periscopio. Impreso en España. 2018. Edita Edebé

–>Desconeguts. David Lozano.Traducció Martina Garcia Serra. Premi Edebé de literatura juvenil. Col·lecció Periscopi. Imprès a Espanya. 2018. Edita Edebé

 

 

,

Un conte que…

És dilluns i ens il·lustrem la setmana amb Un conte que… de Gilles Bachelet, editat per Joventut.

©Gilles Bachelet. Un conte que… 2018. Editorial Joventut

A vegades jugo… i m’agrada. I a vegades jugo i algú altre em segueix el joc, i encara m’agrada més. Fa dos anys que tinc a la meva biblioteca personal un petit llibre del Gilles Bachelet, signat que és un cant al foment lector i als lligams invisibles que uneix la lectura. El que jo dic, la dimensió afectiva de la lectura. Ens fem lectors als braços d’algú altre, molts vegades dins de la família, d’altres a l’escola, o amb una tieta riallera que mentre ens acotxa, ens explica, a cau d’orella, una bonica història. I d’això va aquest llibre, del xiuxiueig de qui ens encomana el cuc de la lectura.

Sort que algú més es va enamorar d’aquest petit gran llibre, l’Elodie, editora de Joventut li va posar els ulls a sobre i després va cometre una bogeria, fer-me una trucada i proposar-me la traducció del text. I es clar, no vaig poder dir que no. Amigues i amics traductors, espero que sapigueu perdonar a aquesta intrusa, però ho he fet amb tant d’amor i cura que no us ho podeu imaginar.

Així, avui, ens il·lustrem la setmana amb en Gilles Bachelet i les seves petites històries quotidianes sobre el foment de la lectura, sobre l’amor que traspassa les pàgines. Ell ens xiuxiueja un text senzill i deliciós i jo busco les paraules per fer-les arribar en la nostra llengua. I a més, un preciós homenatge a tots el pares que llegeixen amb els seus al·lots i al·lotes.

Som-hi, agafem un dudú, i obrim, ben acompanyats, un llibre.

 

–>Un conte que… Gilles Bachelet. Traducció: Paula Jarrin. Imprès a Itàlia. 2018. Editorial Joventut

–>Un cuento que… Gilles Bachelet. Traducción Paula Jarrin. Impreso en Italia. 2018. Editorial Juventud.

 

,

Blau i Vermell

Allò que cap a les mans de les criatures

És dimarts i ens il·lustrem la setmana, no amb una única il·lustració sinó amb dues, i de ben precioses. Totes dues pertanyen als llibres Blau i Vermell del tàndem Meritxell Martí i Xavier Salomó, editat per Combel.

© Xavier Salomó per les imatges ©Meritxell Martí pel guió. Vermell. 2018. Combel

© Xavier Salomó per les imatges ©Meritxell Martí pel guió. Vermell. 2018. Combel

Si, avui tenim dos llibres que caben a les mans de la canalla, i en especials a les mans de la primera infància.  14 centímetres per 14 centímetres, punta rodona, llibre de cartró, 46 pàgines cadascú. I ara, a quin calaix el posem. Un llibre de colors? Un imaginari? Una petita narrativa? Res i tot plegat.

El color no és una única veritat, si dic vermell i tanco els ulls, segurament em vindrà a mi un vermell de la meva vida, el del llapis de llavis de ma mare allà pels vuitantes. I per tu, vermell és el de la melmelada de l’àvia. I Això el tàndem ho sap de sobres. I han articular un seguit d’imatges dins d’una paleta cromàtica.

Cada llibres s’obre i es tanca amb la mateixa imatge, i a partir d’aquí es crea i recrea una petita història, ideal per anar posant nom al mon que envolta als petits, desxifrant poc a poc, la història que es va teixint, amb calma.

M’agraden els llibres que reclamen temps, temps per aturar-te a gaudir, temps per compartir amb els al·lots i les al·lotes de casa, temps per crear un lligam invisible que fa forta la dimensió afectiva de la lectura.

Bravo Meritxell, Xavi i l’equip editorial de Combel, per ensenyar-nos que un llibre amaga tantes possibilitats com vulguem. I per posar a l’abast de les mans més petites, joies literàries per fomentar el gust per la lectura.

–>Vermell. Meritxell Martí i Xavier Salomó. Disseny gràfic: estudi Miquel Puig. Febrer de 2018. Imprès a Itàlia –Cartotectnica Montebello-. Edita: Combel

–>Blau. Meritxell Martí i Xavier Salomó. Disseny gràfic: estudi Miquel Puig. Febrer de 2018. Imprès a Itàlia -Cartotectnica Montebello-. Edita: Combel

–>Rojo. Meritxell Martí y Xavier Salomó. Diseño gráfico: estudi Miquel Puig. Febrero de 2018. Impreso en Italia -Cartotectnica Montebello-. Edita: Combel.

–>Azul. Meritxell Martí y Xavier Salomó. Diseño gráfico: estudi Miquel Puig. Febrero de 2018. Impreso en Italia -Cartotectnica Montebello-. Edita: Combel.

 

 

 

Dia internacional de la ràdio

Tot i ser dimarts, ens il·lustrem la setmana d’una forma una mica diferent

©Mick Msnning – Brita Granström. 2013. Ekaré

Avui, 13 de febrer, volem fer el nostre petit homenatge  a la ràdio, ja que avui és el dia internacional de la ràdio. Per això, després de mirar i remirar, hem trobat aquesta il·lustració del llibre Los Beatles, de Mick Manning i Brita Granström, traduït per Pau Estrada i editat per Ekaré, a on un jove Paul escolta la ràdio delint de les ones  musicals.

Jo sóc de ràdio. El meu pare em va transmetre aquest amor per la ràdio i allà on vaig, m’hi acompanya un petit transistor que m’amplifica el món que hi ha a sota i sobre meu.

Música, companya, ciència, llibres, notícies, esports -més del que m’agradaria-, humor, entrevistes, el que passa al costat de casa i a l’altra banda del mar, o de les muntanyes, lluny però proper en la problemàtica.

La ràdio i les seves veus. Les ràdios i les converses tranquil·les, la ràdio i les tertúlies polítiques, la ràdio i els oients.

I en aquest amor meu per la ràdio homenatjar a quatre persones imprescindibles, quatre veus que sempre porto amb mi, tot i que no tingui el dial sintonitzat:

Al meu primer amor de ràdio, el Sr. Lalo Mir, locutor argentí que va abastir la meva adolescència de música, humor, sentit crític i sentit vital

A la meva gran companya d’escola secundària, Natalia Calderón, perquè es va atrevir a somiar, i va lluitar i és la locutora de la nostra fornada. Va por vos, Naty!

A l’Elisenda Roca, la veu més bonica d’aquest país que m’acull. I que tinc la sort de tenir-la sempre amb mi, i si tinc mono de la seva veu, la truco per telèfon i la seva meravellosa veu ho omple tot d’olor de tarongina.

A la Carme Parrás, que no només va fer les seves pràctiques amb nosaltres, sinó que encara volta per la aquí els divendres de tertúlia i quan ella parla es com si la llibreria es converteix en una emissora radial i parlem de llibres i de la vida.

Estimades, estimat, visca la Ràdio!

,

La marieta sense taques

És dilluns i ens il·lustrem la setmana

©Joan Negrescolor (il·lustració) La marieta sense taques. 2017. Bambú

Des d’ahir que el vent bufa sense parar, i estem despentinats, desganats i com si alguna cosa no acabés d’encaixar. Ens haurà passat com a aquesta marieta que el vent va endur-se les seves taques?

En Joan Negrescolor dóna vida a aquesta marieta escrita per la Tina Vallès. I ens encanta descobrir les petites expressions amagades, el joc de colors i formes, de superposicions i textures. I descobrir una història que ens anima a sortir del cau a buscar les taques per tal d’anar posant tot al lloc, i no pas fer-ho sols, sinó en bona companya.

Preparats per descobrir una petita sorpresa… que us explicarem demà. Ara, ens arreglem una mica el cabell, ens assequem si ens ha agafat la pluja, busquem un raconet i a llegir i a gaudir d’aquesta marieta tan petita i tan gran alhora.

àLa marieta sense taques. Tina Vallès. Il·lustracions de Joan Negrescolor. 2017. Imprès  a Índice –Barcelona. Col·lecció Primers Lectors.Edita Bambú.

Ladrón de gallinas

Miércoles, dos días después, pero nos ilustramos la semana

©Béatrice Rodriguez. Ladrón de gallinas. 2015. Libros del zorro rojo

Dos días más tarde, ya que la semana empezó llena de actividades, reuniones, proyectos y muchas novedades que pronto iré explicando, no podía dejar de ilustrar mi semana.

Y hoy la propuesta es sin palabras, álbumes que cada día me seducen más, aprendo más, busco más información. Y este ladrón de gallinas de Béatrice Rodriguez que en 2009 Libros de zorro rojo publicó por primera vez y sigue gozando de buena salud. Pero siempre es necesario recordar libros que para nosotros son imprescindibles y que siempre nos acompañan, por eso hoy, nos ilustramos la semana sin decir una palabra con esta maravilla de libro.

–>Ladrón de Gallinas. Béatrice Rodriguez. Impreso en Polonia. 2009 (primera edición) 2017 (cuarta reimpresión). Libros del zorro rojo

–>Ladre de gallines. Béatrice Rodriguez. Imprès a Polònia. 2015. Libros del zorro rojo.

L’unió fa la força

És dilluns i la cosa continua amb les gallines perquè ens il·lustrem la setmana amb

©Laurent Cardon. L’Unió fa la força. Una història de gallines. 2017. Tramuntana

 

Encara puc escoltar la veu de la Teresa Duran explicant aquest conte a unes tertúlies. Feia temps que no reia tant. Aquells riures terapèutics, que a vegades els necessites per poder tirar endavant. No era pas l’única que reia, la Glòria crec que fins i tot plorava del riure.

I aquest és també un dels secrets de la literatura: poder riure mentre llegeixes i que les pessigolles que arriben al cor surtin per la boca, i de forma ben sonora. I tenir l’enorme plaer que algú et llegeixi en veu alta un conte com aquest. Pot ser, rau aquí el secret de l’amor a la literatura

Laurent Cardon, autor francès que viu a Sao Paulo, ens regala una història rocambolesca al voltant de la desaparició de dues gallines i de tot el galliner decidit a anar a fer la guerra a la guineu. Un gall blanc i una gallina rossa han desaparegut, i ara què?

Ho haureu d’esbrinar tot llegint un llibre dels que no s’obliden. Amb una il·lustració que li escau com anell al dit. Un llibre rodó per llegir i riure fins caure al terra i fins que et faci mal la panxa.

Llegir també és això: riure fins que et faci mal la panxa

Llegim?

–>La unió fa la força. Una història de gallines. Laurent Cardon. Traducció María Teresa Rivas. Imprès a Eslovènia. 2017. Edita Tramuntana.

–>En la unión está la fuerza. Una historia de gallinas. Laurent Cardon. Traducción María Teresa Rivas. Impreso en Eslovenia. 2017. Edita Tramuntana.

Tangram Gat

És dimecres i ens il·lustrem la setmana

© Martijn van der Linder (il·lustracions) © Maranke Rinck (text). 2017. Ekaré

L’avorriment és necessari. I és més, l’avorriment de la canalla hauria de ser un dret. Avorrir-se fins al fàstic és font de creació, d’exploració i de mirar-se el melic. I de tant mirar-se’l, de tant endinsar-se en aquest avorriment sense fi, hauria d’estar al currículum escolar i hauria d’estar a l’ordre del dia en el dia a dia frenètic al que exposem als petits i al que ens exposem els adults.

Si ens endinsem en l’avorriment, segur més que segur, que d’ell naixerà la creativitat, el pensament crític –sempre que l’haguem donat eines- i l’exploració de sortides per no avorrir-te com una ostra –per cert, les ostres són avorrides?

Un cop us he reivindicat l’avorriment, fins al punt d’avorrir la paraula, toca il·lustrar-nos la setmana –que hauria d’haver tocat el dilluns però la sobrecàrrega de coses a fer i no pas l’avorriment han fet que toqui dimecres-: i ho fem amb aquesta proposta que neix de l’avorriment fins que un tangram –el joc xinès que consta de set peces: dos triangles grans, un de mitja, dos de petits, un quadrat i un paral·lelogram- es creua en el camí avorrit del nostre narrador.

I a partir d’aquí, la imaginació sense fi de la creació. D’un gat fins un cocodril, animals que es van espantant un a un i un àlbum que ens convida a jugar i crear.

Ekaré aposta per aquest àlbum, d’un disseny clar i ben plantejat, que convida al lector a no estar-se quiet i a l’hora de llegir, també jugar ja que el lector tindrà un tangram igual que el del narrador.

Un llibre per gaudir de guarda a guarda, per llegir i jugar, per fer volar coloms i per fer fora l’avorriment amb la creativitat.

Joietes, bombonets com aquest Tangram Gat fan que la llibreria s’ompli de literatura i de joc i que puguem posar a l’abast dels al·lots bones lectures que els moguin al gaudi de la lectura i al plaer de jugar.

I si l’avorriment entra per la finestra, que puguem obrir la porta a crear i a llegir.

 

–>Tangram Gat. Maranke Rinck i Martijn van der Linden. Traducció Maria Rosich Andreu. Imprès a la Xina. 2017. Edita Ekaré.

–>Tangram Gato. Maranke Rinck i Martijn van der Linden. Traducción Cisca Corduwener. Impreso en China. 2017. Edita Ekaré.