,

Desconocidos

Ja pot venir el drac/03: Desconocidos

Barcelona, local de hamburguesas ultra conocido, estación de Sants, 30 de junio 20:20. Dos desconocidos que han decidido dejar atrás el mundo digital para verse por primera vez. Lara y Wilde, el nickname de Gerard, un libro que los une, carta a una desconocida de Stefan Zeig. Puntos de contacto. Soledades. Juego de seducción y ese inquietante deseo que nos evoca a lo desconocido. Por la red social del pajarito se fueron descubriendo, secretos, verdades o medias mentiras. Los dos parecen encantados de haberse encontrado. Lara viene de un desengaño amoroso, dejó atrás un novio posesivo y una relación que podemos considerar tóxica. Gerard no es oriundo de la ciudad, se siente solo y a la deriva. Dos almas solas en la ciudad.

Barranco de Sorts, cerca de Barcelona, 30 de junio, 19:00. La subinspectora de los mossos d’esquadra, Irene Castell espera al juez. El cadáver de un joven permanece tendido bocabajo, todo parece indicar que algo pasó en el puente que tienen sobre la cabeza, con un trágico final para el chico. Un suicidio de un joven es siempre un fallo de toda una sociedad. Una foto en su bolsillo. Al dorso un nombre, Lara G.

Así comienza Desconocidos y no puedo decir nada más. Lo que sucede en las 200 páginas posteriores es pura acción, acción literaria. Un libro que si lo abres no puedes cerrar hasta el punto y final. Y por el trayecto irás diciendo, ay Ay Ay que no me lo esperaba y cuando tenés por seguro cómo se resolverá la trama, catacrack, otro revés de la historia.

Controlar así la tensión narrativa, sin que desveles ningún indicio, poniendo detalles aquí y allá sin levantar sospechas, sólo lo puede hacer alguien con un gran dominio de la escritura, y en este caso, David Lozano está a la altura en todo momento. Bravo David, con tan poco, un buen escenario, tres personajes fuertes, uno brutal como Irene Castell y esa atmósfera que se mantiene a lo largo del libro y que te deja, por momentos, con la lengua afuera de tanto correr, lográs un gran libro.

Dicen que los jóvenes no leen, yo creo que es porque muchas veces les caen en las manos libros que intentan forzar la literatura y en vez de crear entre lectura y lector un espacio de ocio y placer, con productos nacidos de los planes del departamento comercial, hay una impostura y una obligación, lejos de lo que es la literatura y lo que despierta en el lector. Por eso cuando caen en nuestras manos libros para jóvenes como este Desconocidos, como camins d’aigua que recomendamos el viernes, damos palmas con las orejas. Buena literatura para jóvenes que despiertan espacios de distracción y placer y que les habla mirándolos a los ojos pero sin juzgarlos.

Desconocidos, que para mi es especial, porque recuerdo con pelos y señales la noche en que cuando todavía no tenía la forma convencional de libro, me atrapo  sin dejarme ir a dormir. Y que detrás esté David Lozano, un escritor encantador que tiene muy claro lo que quiere decir y como lo quiere comunicar y de quien, creo sin temor a equivocarme, no será la última vez que recomendemos un libro suyo.

Abrir desconocidos, palabra de lijbrera.

–>Desconocidos. David Lozano. Premio Edebé de literatura juvenil. Colección Periscopio. Impreso en España. 2018. Edita Edebé

–>Desconeguts. David Lozano.Traducció Martina Garcia Serra. Premi Edebé de literatura juvenil. Col·lecció Periscopi. Imprès a Espanya. 2018. Edita Edebé

 

 

,

Camins d’aigua

Ja pot venir el drac 02

 

Divendres i la nostra segona proposta de cara al dia del llibre. Fa un any, en Raimon Portell em va sorprendre amb Camins de Nit i ens deixava un tastet de l’inici del segon llibre: “Tot és música. La pols del camí, les mares d’esbarzers, el gust dels nabius, la brisa entre els avets.” I ens deixava amb les ganes de continuar llegint aquesta trilogia, la llum d’Artús.

Camins d’aigua va arribar la setmana passada i em va tornar a acompanyar a Bolonya. El desig d’obrir-lo i la por que aquesta segona part no m’agradés tant com la primera. Però, però, en Raimon ho ha tornat a fer o, diria més, en Raimon s’ha superat.

Acabes Camins de nit i deixes a la Rut a Montsegur, al Marc l’anxova recuperat i al Corsó a punt de deixar el castell de Montsegur. Els personatges queden detinguts, com menjats per la boira que de ben segur envolta el castell. Moltes preguntes al cap. Moltes incerteses compartides entre el lector i la Rut.

Obres Camins d’aigua i no només que comences en un escenari diferent sinó amb un personatge del tot desconegut, en Iazu, un jove romí que fa un debut complicat a la trilogia (no faré spoiler).

I sense cap mena de dubtes, la ploma del Raimon ja et sedueix. Vols saber més del Iazu, vols recuperar la Rut, el Marc, Montsegur i el rescat del pare de la Rut. I allà que et porta l’autor, la prosa, la forma de narrar, la història mateixa.

Dos personatges nous, en Iazu i la Raquel que entren en acció, en Marc i les seves peripècies, una acció que s’accelera amb espies, batalles, traïcions i un ós bru, en Corsó que es creix i que comences a intuir que serà vital pel desenllaç de la trilogia i una petita protagonista tan gran, tan fora els estereotips, valenta amb feblesa i feble però sencera. Tot això és camins d’aigua.

Camins d’aigua supera camins de nit, i a més, està fet de tal forma que si no has llegit camins de nit, ho puguis fer -hi ha un petit resum al mig d’un dels capítols que ajuda al lector-  però també, et fa “obrir la gana lectora” i cauràs a llegir la primera part.

Camins d’aigua és un llibre ple de literatura, d’aquella que t’agafa i no et vol deixar i tu no vols deixar. Sense oblidar al lector juvenil, però tractant-lo d’igual a igual i amb tot el respecte que es mereix. I una porta al lector adult, perquè descobreixi la bona literatura juvenil.

Un altre cop, gràcies Raimon. Gràcies per la Rut, en Corsó -definitivament s’està convertint en el meu personatge favorit-, en Marc, la boscana, la Marion, en Marc, en Iazu, la Raquel i tot l’univers Artús. Gràcies per les paraules als agraïments, de cor. I endavant, que volem llegir ben aviat la tercera i última part d’aquest llum d’artús. Bravo!

I ja podem avançar l’inici de la tercera part: “El funcionari va llegir, un per un, els noms inscrits al llibre de comptabilitat. A mesura que els anava citant, els homes, les dones i els nens deixaven l’equipatge al munt i abandonaven l’andana.”

–>Camins d’aigua. Segona part de la trilogia la llum d’artús. Raimon Portell. 2018. Barcanova.

,

Escolto el mon

Ja pot venir el drac (01)

Les passades setmanes vaig estar una mica silenciosa, el temps se m’escola entre els dits, els dies van passant entre caixes amunt i etiquetes avall i les nits s’omplen de petites llums per poder anar llegint i descobrint joietes.

Però aquest dies, abans de l’embat del drac, us vull proposar lectures que de ben segur us ajudaran a escollir el llibre o els llibres per endur-vos a casa el dia del llibre. Aquesta secció intentarem que es publiqui els dilluns, dimecres i divendres d’abril.

La primera proposta és Escolto el món… per les meves orelles dels autors ucraïnesos Romana Romanyshyn i Andriy Lesiv, traducció de Pedro Alcalde i editat per Zahorí Books. La versió castellana està editada per Barbara Fiore (Fuerte, suave, murmurado, traducció de Marta Rebón i Ferran Mateo).

Ens trobem davant d’aquesta meravella, llibre guardonat amb el Bologna Ragazi Award a la categoria de non-fiction- i de cop tot es torna silenci. El poder de la imatge, amb una acurada i impactant forma gràfica, amb colors saturats i una constant cadència sonora en ells. Si, he escrit sonora. Us puc assegurar que aquest llibre il·lustrat és sonor. Comencem el recorregut des del silenci i la seva irrupció a l’univers. I a partir d’aquí, la narració ens transporta dins d’un pentagrama i tot sona. “El so és invisible, però atreu la nostra atenció. El sentim i després… l’escoltem”.

Narració per explicar el so, pastilles informatives i una gràfica seductora i innovadora. Un llibre per descobrir què, com i per què escoltem, per fer una petita orquestra al nostre cap recorrent els instruments musicals, o la nostra pròpia veu. Un llibre que convida a tancar els ulls i buscar els sons del nostre cos, de la nostra casa i del nostre entorn -urbà o rural. I a on la comunicació també té un paper important.

Escolto el món és un llibre que esdevindrà en imprescindible i que en dies com avui em commou profundament. Hi ha dies que tots necessitem una mica de silenci per escoltar el nostre cor, els nostres dubtes, les absències i la presència de qui ens estima de tot cor.

Obriu el llibre, aprofiteu les propostes del final –“val la pena escoltar”- i després tanqueu els ulls i escolteu el vostre món.

©Romana Romayshyn i Andriy Lesiv. 2017. Zahorí Books.

–>Escolto el món… per les meves orelles. Romana Romanyshyn i Andriy Lesiv. Traducció Pedro Alcalde. Impressió a GPS -Eslovènia. 2017. Edita: Zahorí Books.