El post Sant Jordi

El post Sant Jordi (o una de freda i una de calenta d’una petita llibreria independent especialitzada en LIJ)

Els que vivim la festa del llibre i de la rosa des de l’altra banda de la barrera sabem que la prèvia de Sant Jordi és dura. Comandes, capses que ens envaeixen, comandes que no arriben, llibres que omplen la llibreria i la idea del que serà la parada, les emprenyades en veure que un llibre que fa més de dos mesos que has demanat no ha arribat i que a la gran superfície de dos carrers més enllà n’hi ha pila, els descomptes que es perden pel camí, la feina dels bons comercials, les lectures que s’acumulen, les recomanacions, el cuc que creix, la por, l’esgotament i els nervis. I per fi arriba el dia, aquell que fa setmanes que consultes a pàgines web de temps, meteorologia i miracles de cúmulus i nimbus perquè la festa no quedi passada per aigua.

La setmana anterior, en una cursa contrarellotge, ho deixes tot a punt, dupliques esforç, i dissabte a la nit ja notes damunt del cap una llosa pesada i esgotadora.

A casa tot comença molt d’hora: a les 4.40 un despertador, i a les 4.50 l’altre, per si ens quedem adormits (el dia abans vam portar la canalla a casa dels meus pares perquè puguin estar en bones mans), i a les 5.30 ens trobem al principal amb la Lídia, amiga i veïna que sempre ens acompanya en les diades. A les 6, reunió dels primers implicats en el muntatge, arriben l’Aina, en Lluís i l’Anna, i l’Albert. I a esperar la furgo, que comença a deixar haimes i trilites a la Rambla i, un cop buida, l’aparquem al carril-bici davant de la llibreria per omplir-la amb taules, cavallets, i banderes i banderoles, i els protagonistes del dia, els llibres. I un cop tot carregat, netegem el terra de la llibreria per deixar-ho tot a punt.

I cap al carrer a muntar la parada i deixar-la. A fer la nostra aposta de llibres, de literatura, del que fem cada dia de l’any. Aquest any amb un però: per falta de temps i per «excés bolonyès» no vaig veure’m amb cor d’organitzar signatures, de fer allò que tant ens agrada de fer punt de trobada dels nostres autors i il·lustradors de Literatura per a nens, nenes i joves (l’any que ve ja farem alguna cosa). Els batecs per segons a aquestes alçades del dia ja van a mil, i el cuc et menja i et menja. Primers torns per anar a esmorzar ¾que no volem que ningú caigui rodó¾ i obrir caixes, penjar banderoles, decorar el frontal de la taula, intentar distribuir amb certa lògica els llibres i ja són donen les 9.40. Arriben l’Helder i el súper equip a qui s’afegeixen la Clara (ja no podràs marxar del meu costat) i la Maria. I tot comença a anar… a poc a poc. El primer llibre venut, un Atlas del mundo editat per Maeva. I jo que dic adéu…, que em toca esmorzar al Delacrem i preparar-me per obrir la persiana i esperar la Gabi i la Laura, que m’acompanyaran dins la llibreria, que a poc a poc es començarà a omplir. La veu per moments fa figa, se’m trenca, se m’esgoten les idees, les recomanacions per moments em consten, però sempre un somriure, una abraçada, una criatura a qui li brillen els ulls quan li expliques un llibre, et torna a fer agafar empenta. I la paciència dels lectors. I els amics que passen a fer petons (gràcies, Tina, Xavi, perletes, Iris, Cuquito, Oriol, Vane, Patri, senyor Salvadó, Sergi, Mireia, Víctor, gatxans, Maria, Ferran, Bruno, Nuri, Marc, Sari, Nesti, Laia, Pau, Llort, Sílvia i família, i els nostres clients fidels!). I la bogeria dura amb una intensitat brutal fins les 5 de la tarda. A la tarda se’ns uneixen la Sílvia (Librosfera per als internautes) i la Cèlia.

Foto Anna Torres

foto d’un amic de la Lídia

I encarem el final del dia. Se’n va la Laura, canvi de lloc de la Maria i l’Albert i jo marxo corrents cap a Plaça Catalunya, al plató de TV3. No em podia perdre estar al costat de la meva estimada Anna Guitart que em va convidar a parlar de foment de la lectura al costat de la súper mestra i bibliotecària escolar Mariona Trabal i de la Laia Servera de l’Info K. Ho podeu veure a l’enllaç de sota a partir del minut 30:45 però mireu-ho sencer hi ha autèntiques joietes. Gràcies, Anna, i gràcies a l’equip de maquillatge i perruqueria que em va deixar gairebé com nova.

Tornada a Al·lots i final de la tarda. L’últim llibre venut a la llibreria és La Mariona i els seus monstres, de l’Oriol Malet, editat per la Galera. El Gabi i la Maria se’n van cap a casa, que ja està bé per avui (les 20.30 ja passades), i jo moc taules, agafo la motxilla i cap a la Rambla. Allà l’equip sencer resisteix i ja comença a encaixar els llibres que no han trobat lectors. Es desmunten les taules, es tornen a guardar les banderes i les banderoles, es carrega la furgo, i cap a Al·lots, on tornem a desar-ho tot al magatzem. Les cames ens fan figa, el cap ja és una murga sencera, els peus ja no tenen forma humana i tot fa mal, crec que fins i tot els queixals. Per això, estimat equip santjordià ¾Aina, Anna, Lluís, Albert, Lídia, Gabi, Laura, Clara, Maria, Cèlia i Silvia¾, us he de dir que sense vosaltres no ho podríem fer. Moltes gràcies, amics! I l’any que ve repetim, oi?

Al Josep i al seu equip, que ens munten la parada i ens deixen la furgo per anar amunt i avall. Gràcies.

I als meus pares, que sense aquest ajut que els demano cada any no me’n sortiria, perquè es van fer càrrec de les tres feres ferotges amb tot l’amor d’avis del món.

I al Titi, el meu company de vida.

.

Encara queden uns dies de nervis, de fer números, de quadrar estocs, de fer devolucions, de repassar fons, de preparar comandes, formacions, xerrades, un final d’abril intens i un maig a tot gas.

Sant Jordi em va passar per sobre. Em deixa feta una porqueria, em sento vulnerable i esgotada. Allà per on passa el drac, no deixa res sencer. I com deia al principi, Sant Jordi és una de freda i una de calenta.

Llevat de grans i meravelloses excepcions ¾en Lluís Llort passant quadern en mà per una llibreria petita a veure com anava tot, l’Anna Guitart fent un racó petit per parlar de lectura i lectors, el diari Ara que va passar per la parada¾ la LIJ continua a l’ombra. Fa dos dies, com qui diu, de Bolonya. I semblava que ens feien cas, que havien sabut veure el potencial de la LIJ i la seva importància. Però, amics, ha estat un miratge. La llibreria Casa Anita celebrava la seva desena trobada d’il·lustradors amb grans il·lustradors de casa i un súper referent com ho és la Helen Oxenbury. La llibreria La Petita va muntar un sarau de foment lector a la Rambla del Poblenou. L’Espolsada, uns dies abans, va estar fent xerrades per als petits lectors. La llibreria A peu de pàgina va tenir una bona collita d’autors i il·lustradors signant a casa seva, i també l’Abracadabra. L’Aranya, El Petit Tresor, Pebre Negre… I tots els que he annomenat (i els que em deixo) hem llegit, hem fet recomanacions a diferents entitats, hem acollit la vida de la LIJ, i vet aquí que enlloc se’n fa cap menció. Fins i tot els famosos més venuts (el dia que parlem de més llegits, serà un encert a més d’un pas endavant, i com podem saber-ho? Perquè la literatura tornarà a ser tema de conversa o senzillament perquè els lectors seran escoltats) han sortit malament, hi falten els il·lustradors o es confonen les editorials, i ni una foto, ni una trucada de la ràdio, de la tele o de la premsa escrita. No anem pas bé. Els que vam estar treballant (de veritat, amb hores sense dormir, amb entrega, respecte, passió i dedicació, tots els que no sortim a la foto oficial), per què ho vam fer? Apostem, siguem coherents i escoltem. I parlem de literatura. I de llibres i de LIJ.

Us deixo la foto del final del dia, amb un brindis cap a quarts d’onze, i el desig que les autores i autors, il·lustradores i il·lustradors, llibreters i llibreteres, editors i editores, traductores i traductors, comercials, lectors i lectores, en definitiva, Llibres i Literatura, tinguin el lloc que han de tenir.

Paula

Revisió del text: Tina Vallès. (gràcies)

4 comentarios
  1. Librosfera
    Librosfera Dice:

    No hi vaig caure fins diumenge mateix, passejant al matí per Gràcia, que l’any vinent Sant Jordi serà un dilluns… i jo tinc festa la meitat dels dilluns de l’any!

    De seguida que sàpiga si el 23 d’abril de 2018 em toca treballar a la biblioteca o no, sabré si el 23 d’abril de 2018 puc tornar a acompanyar-vos durant unes hores.

    Em sento molt afortunada per haver-vos pogut acompanyar aquestes hores, així que, un cop més, GRÀCIES!

    (i força… i ànims… i ganes… i endavant <3)

    Responder
  2. Lídia
    Lídia Dice:

    Gràcies a tu Paula i Helder, en definitiva, gràcies a Al·lots per compartir aquesta gran diada. Cansanci, son, esgotament SÍ (no ho podem negar) però envoltada de persones increïbles, de somriures i guiada per dos grans professionals, aix… què més es pot demanar?
    Senyor DRAC, estem aquí i ens ensortirem!!!!
    MUAKKKKK

    Responder

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *