L’illa de paidonesia

Tenim llibre la setmana…

 

L’illa de Paidonèsia. Oriol Canosa. Il·lustracions de Gabriel Salvadó. Premi Folch i Torres 2016. Imprès a Liberdúplex. 2017. La Galera.

Un racó tranquil de Barcelona, Al·lots, 13 de marc 2017

Benvolgut Nicolau Rouretort,

Quina aventura que has viscut Nicolau! No saps com he gaudit llegint les teves cartes, aquelles que expliquen la teva aventura per Paidonèsia. L’Oriol Canosa, que tenia la capsa amb les teves cartes, m’ho va apropar. T’he de confessar que no les he llegides una única vegada, sinó que ho vaig fer tres vegades, i no descarto fer-ho una quarta…

Saps una cosa, jo també vaig desitjar més d’una vegada escapar-me a una illa deserta en mig de la enèsima discussió dels pares. I tu, t’has armat de valor i ho vas aconseguir i vas muntar un embolic dels grossos. Les Nacions Unides, això sí que és fer-la grossa. I arribar a ser tants nens i nenes a Paidonèsia! i el millor, fer servir les eines dels adults, aquelles que ells diuen que els nens i nenes no hem de fer cas i que ells utilitzen tot el temps, per aconseguir el que volies. Molt intel·ligent per part vostra. Si la veus, fes una forta abraçada de part meva a l’Esther. Després de llegir les teves cartes, sento que us conec de tota la vida, i que per sempre us portaré al meu cor.

Però el millor, i segur que aquestes alçades ho saps, és el que ha fet l’Oriol. Agafar les teves cartes i fer un llibre, així molts nens i nenes cada vegada que vulguin, només han d’obrir el llibre per escapar-se a Paidonèsia. Això és genial. Sempre tindrem una illa al món a on poder escapar-nos i ser lliures, com ho som tots els nens i nenes -o ho hauríeu de ser. Si, sóc una mica gran però encara conservo intacta la nena que porto dins meu, gràcies als llibres que cauen a les meves mans.

Nicolau, t’he de dir que l’Oriol no només ha tingut una bona idea -boníssima- sinó que amb les teves cartes ha guanyat el premi Folch i Torres. I l’equip de la Galera ha parlat amb en Gabriel Salvadó perquè ompli el llibre d’il·lustracions. I quin encert! Paidonèsia plena de color, de línies irreverents, de joc, de llibertat, segur que tal qual ho heu viscut a l’illa. I a més hi ha un pòster que penso penjar a la llibreria, així quan m’agobio molt, el miraré i em sentiré lliure i petita una vegada més.

Ara ben bé no sé per on pares, però hauries de fer una volta per Barcelona. I si vens, passa’t per la llibreria a fer-me una abraçada, una de gran.

Dóna records a la teva àvia Àngela.

Cuida’t i mai no deixis de recordar Paidonèsia.

Paula

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *