Més Charlottes Doyle

Més Charlottes. És divendres i tenim lectura de la setmana

© Il·lustració de la Portada Riki Blanco

Diuen que el teu fons d’armari dóna una imatge de tu… això diuen a les revistes del cor fullejo de tant en tant. Jo entenc que fons d’armari és aquella roba bàsica que “sirve para un roto y para un descosido”. El meu fons d’armari, no diu res de mi, res de bo ni de dolent.

I mai, enlloc, es parla del fons de biblioteca. I en els darrers anys, hem entrat en una dinàmica de sempre parlar de novetats literàries, l’últim crit de la moda LIJ.

I per això avui, he vingut decidida a parlar d’un llibre que no és cap novetat, que fa anys que és al mercat i que compartirem en club de lectura. Un llibre de l’any 2010, però que es va publicar l’any 1990 en llengua original. Un llibre que porta 7 anys al catàleg de Bambú i un llibre que podem rellegir, llegir i descobrir per primera vegada, tantes com lectors pugui trobar.

Si les revistes de moda parlen de fons d’armari com a una cosa que et defineix, us proposo parlar de fons de biblioteca com això que parla de tu. I avui, comencem a rescatar llibres que no volem que morin mai, i que estiguin a molts fons de biblioteca (que no pas a la biblioteca dels fons o al fons de la biblioteca): La veritable confessió de Charlotte Doyle, de l’autor Avi, traducció del Lluís-Anton Baulenas i editat per Bambú.

No hi ha gaires noies de tretze anys acusades d’assassinat, dutes a judici i declarades culpables. Jo en vaig ser una. I la meva història encara té prou valor per ser explicada, tot i haver passat força anys.” Un dels millors principis que he llegit –un dels meus favorits és el de Tom Sawyer- i l’autor ja ha tirat l’ham perquè et quedis enganxat. La bona literatura, aquella que t’enganxa i vols passar la pàgina per descobrir què serà el següent que passarà.

La Charlotte Doyle puja al vaixell Falcó Marí al port de Liverpool per tornar a Amèrica, a on els seus pares han retornat però ella es va quedar a Anglaterra per finalitzar l’any escolar. I sola, sent l’única passatgera del vaixell, emprendrà el viatge de tornada a casa, al costat de uns quants mariners i un capità  que només de llegir-lo et posa els pèls de punta, un dèspota de doble cara. I també la tripulació. Tota una joieta. Però el millor és que no diu el llibre i el que no desvelaré, el narrador –primera persona, la Charlotte que en cap moment menteix al lector, impecable- i la fotografia de com som, de com d’universal és la maldat, la bondat i la traïció. Només us diré això.

I clar, per subratllar el personatge femení de la Charlotte. Amb les seves llums i les seves ombres, amb comentaris que vistos des del 2017 ens poden sobtar, però la història que es narra està ambientada al 1832. Però si raques, no hem canviat tant. I les dones encara tenim molt negre arribar a certs llocs, desenvolupar tasques, sentir segons quines crítiques. No guardar el lloc a on es suposa que ens hem de situar. Per això necessitem més Charlottes, més literatura i menys llibres que serveixin per tal o qual cosa. Ho torno a repetir, la literatura ens cal per preguntar-nos tantes coses, per qüestionar-nos totes les certeses, per sentir-nos diferents un cop hem tancat el llibre, i aquest se’ns fica al moll de ós i passa a ser par del nostre fons de biblioteca, aquell que, i ho dic amb tota humilitat, ens defineix.

Més Charlottes, més llibres que perdurin en els catàlegs, novetats que vinguin a sacsejar-nos, llibres que esdevinguin els nostres miralls, llibres per fer caure els prejudicis.

Gràcies Avi, per la Charlotte i gràcies Jordi i editorial Bambú, per continuar defensant un catàleg ferm i coherent.

Un mariner tria el vent que de permetre el vaixell fer-se a la mar des d’un por segur… Però després son els vents, que imposen la seva voluntat.”

 

–> La veritable confessió de Charlotte Doyle. Avi. Traducció de Lluís-Anton Baulenas. Imprès en Fuenlabrada. Bambú

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *