Post Bolonya

Post Bolonya, i ara què?

©Massimiliano Matinelli

 

La fira de Bolonya ja va tancar les portes. I ara què? Sento dins meu una escalfor ben bonica, el cor ple… Es cert que no sempre plou a gust de tothom i que ho podríem haver fet d’una altra manera, sense cap mena de dubtes, però una cosa us puc assegurar, tot s’ha fet amb moltes -moltíssimes- hores de dedicació, de respecte, de treball -algunes vegades en solitari i d’altres en equip- i que tots els que hem estat implicats ho vam fer amb molta passió i deixant en cada raconet lo millor de nosaltres.

És l’hora de fer un balanç -si he de fer una crònica no seria capaç, tantes coses en tan poc temps. Si anar fins al juliol de l’any passat, quan per primera vegada vaig parlar amb l’Elisenda de Taleia sobre l’idea que em rondava, sobre posar-me a prova a mi mateixa, i ella hi va creure, i mai no podré tornar aquell primer i crucial punt de partida. Gràcies!

Després va venir molta feina, unes vacances enganxada a un ordinador -aquest any ni ordinador ni mòbil ni connexió, us ho prometo- i tot un procés del que ja us he parlat. I el dissabte 1 d’abril pujava a l’avió, que per tercera vegada en menys de 7 mesos em portava cap a Bolonya. I els nervis, la llosa que sentia sobre el meu cap, la responsabilitat, els dubtes que anaven i tornaven amunt i avall. I aquell silenci ple de feina que em vaig trobar en posar un peu a la fira directa des de l’aeroport. Allà hi eren la Clara Solà-Morales, meravellosa arquitecta que m’ha acompanyat, la Clara Grifol, la supercoordinator del projecte i l’equip de grop. Fent i desfent, donant forma a les hamaques. Posant tot a lloc. Com formigues, treballant acompanyats per les manilles del rellotge que corrien tan de pressa. Gràcies!

©Massimiliano Martinelli

Sharing a Future. L’equip Grop ©Massimiliano Marinelli

Dies de dormir com a molt 5 hores, però dies que mai no podré oblidar. No només les activitats, el formigueig d’emocions, anades i tornades de la ciutat a la fira i de la fira a la ciutat. Però el que queda és l’equip humà que va aguantar tot això, un equip de dones i d’homes entregats a fer d’un projecte, el projecte.

L’equip de l’Institut Ramon Llull, des del seu director, en Manuel Forcano que amb la vista m’anava buscant i preocupant-se de que no mori en l’intent, la Izaskun, directora de l’àrea de Literatura i tot el seu equip -Anabel, Julià, Carles, Mísia i Marc -que es mereixeria un apartat de complicitats revisant i millorant textos a quatre mans-, la Gavina, de premsa que ha estat un puntal pels meus nervis davant de càmeres, micros i premsa, sense ella tot s’hagués anat en orris segur. I també la Teresa i la Anna de creació (si no vaig errada). I la nostra noia a Bologna, la Noemí, que ha estat un salvo-conduït per poder arribar a tot arreu. I tots el que també heu estat al meollo i no he coincidit amb vosaltres. Gràcies!

Als 42 + 17 il·lustradors, a tots i cadascú de vosaltres, i als 42 autors que ens han acompanyat al catàleg, com us vaig dir abans de marxar, els protagonistes sou vosaltres. I em quedo amb moltes abraçades, moltes paraules boniques, i també alguna punyent, que així s’aprèn i també tires endavant. Gràcies!

Gràcies a la feina de la premsa, i em porto al cor la complicitat amb l’Anna Guitart, i la feina que amb ella van fer l’Aitor i la Sònia, i que ha donat peu a aquest magnífic reportatge a on els implicats de tots els sectors hem tingut veu. Gràcies estupenda del meu cor!

Gràcies a les llibreteres i llibreters que em van acompanyar. Veure-us per allà em feia sentir tranquil·la i serena. Gràcies.

I gràcies a les bones vibres que anaven arribant, aquelles de la gent que sempre sempre hi és al meu costat. Gràcies

I sense la meva petita tribu no sóc res. Us adoro.

I a modo de tancar un projecte que sempre portaré al cor, us deixo la que per a mi és la foto més bonica de totes, també del fotògraf Massimiliano Marinelli que va fer una feina enorme. Un amor de LiJ, un amor de Clares que sempre sempre sempre us portaré al cor. Sense vosaltres, res de tot això hagués estat possible.

 

©Massimiliano Martinelli

Ara toca centrar les forces a la llibreria, al Sant Jordi i a tots el projectes que ens esperen, el que naixeran, els que s’estan gestant i els que encara desconec. Tan debò, el camí em porti a tornar a coincidir amb un equip tan meravellós. Perquè sense equip no hi ha força. I com més d’una vegada he dit, tot surt d’estimar el que fas, i de fer el que estimes.

Endavant, a pel drac, Salut, AMUNT i LIJ!

Paula

4 comentarios
  1. Silvia (Librosfera)
    Silvia (Librosfera) Dice:

    Sempre m’emociones hasta el borde de las lágrimas, punyetera…
    Com me n’alegro per tu!
    Felicitats, ànims, sort, força, salut, amor, calerons (per anar a Montreuil!), felicitat i LIJ!

    Responder
  2. Anna Canyelles
    Anna Canyelles Dice:

    Felicitats per la feina! Esforç, complicitats, idees i il·lusió es van deixar sentir. Per dir-ho ras i curt: bon rollu, molt bon rollu. Els espais i la gent desprenia bon rollu i aquesta medalla us la podeu penjar amb molt d’orgull. Gràcies i l’enhorabona!

    Responder

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *