Rosa a puntets

És divendres i tenim lectura de la setmana

“La pluja cau com nosaltres caiem en l’amor i fa fracassar totes les previsions.”
Martin Page

 

No és gens habitual que recomani un llibre tots just acabat de rebre a la llibreria, però avui us vull parlar de Rosa a puntets, de l’escriptora francesa Amélie Callot i la il·lustradora canadenca Geneviève Godbout, traduït al català per Anna Gorina i editat per Impedimenta.

Aquest llibre ja fa un temps que m’acompanya; l’any 2016 va ser un coup de coeur a la fira del llibre de Montreuil, i me’l vaig emportar a la maleta de tornada signat per les autores.

Un llibre a mig camí entre l’àlbum il·lustrat i el conte il·lustrat –aquí podríem obrir un debat d’hores- és la mostra que una història d’amor ens pot arribar al cor.

L’Adèle té una cafeteria, l’única a la zona. I li agrada omplir-la de flors i treballar-hi a gust, fer-se seu l’espai de treball i fer que els seus clients s’hi trobin a gust. Però a l’Adèle no li agraden els dies de pluja, com avui que plou a Barcelona des de fa hores.

L’encarregat de portar flors a la cafeteria és en Lluc, el botiguer de la cantonada, qui també posa una paradeta de fruita i verdura fresca cada dimecres a la cafeteria.

Dos treballadors que tiren endavant un negoci propi –això em sona molt.

I un vincle que anirà passant, com la vida. I amb la pluja de fons. L’Adèle anirà trobant, primer unes botes de pluja, després un impermeable, objectes per protegir-se de la pluja que queden gairebé oblidats per algú a la cafeteria, però que sembla que estiguin fets per a ella. Què passarà? Qui els ha deixat oblidats allà? O qui els està deixant allà per ella?

A primera vista podríem veure molts ets i uts al llibre. Però trobo que cal també parlar d’amor en aquests temps convulsos i que no fa mal a ningú. Una noia independent que només es necessita a ella mateixa per tirar endavant, els seus bons i mals humors, els dies bons i dolents i la capacitat de l’altre d’esperar i oferir solucions per aixoplugar-se els dies que el cel es torna gris i ple de vida que cau en forma d’aigua.

Les flors tenen un paper de fil conductor que m’encanta. Elles són protagonistes del text i acompanyen el lector en el viatge del sol cap a la pluja que fa l’Adèle. Una senzilla història d’amor que mou i commou.

La il·lustració, amb un aire d’anys quaranta, o retro o vintage, com vulgueu, s’adapta al tempo del llibre. Godbout treballa amb la textura del grafit de color sense delinear en negre el contorn i fa que la lectura de la imatge et porti a vuitanta anys enrere. Us imagineu una dona com l’Adèle a principis dels anys quaranta portant sola un negoci, com a ella li plagui sense dependre de ningú més. Potser avui dia la situació de les dones seria una altra.

Impedimenta ens posa a les mans aquesta Rosa a puntets, delicada, tendra i plena d’amor. Una història d’amor que cal llegir quan tenim ganes de llegir una història d’amor.

–>Rosa a puntets. Amèlie Callot i Geneviève Godbout. Traducció d’Anna Gorina. Imprès a Kadmos –Salamanca. 2018. Edita Impedimenta.

–>Rosa a pintitas. Amèlie Callot y Geneviève Godbout. Traducción de Ane Zulaika Centeno. Impreso por Kadmos –Salamanca. 2018. Edita Impedimenta.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *