Som a Alger, el 1956. Fernand Iveton, un jove revolucionari, posa una bomba en uns tallers als afores de la ciutat. Ha triat un lloc apartat perquè no hi hagi víctimes: es tracta de sacsejar els esperits, no els cossos. Tanmateix, és arrestat abans que l'artefacte exploti. No ha mort ni ferit ningú i l'acusen d'intent de sabotatge. Malgrat tot, és condemnat a la pena capital per un govern que no pot tolerar que un pied-noir s'arrengleri amb els oprimits. Iveton passarà a la història com l'únic europeu guillotinat a la guerra d'Algèria.
Lírica i trepidant, la novel·la relata l'interrogatori, la detenció i el judici d'Iveton, al mateix temps que evoca la seva infantesa a Algèria i els dies feliços de la vida quotidiana. Perquè abans de ser l'heroi o el terrorista que l'opinió pública va veure en ell, Iveton fou un idealista que estimava la seva terra, la seva dona, els amics, la vida... I la llibertat que esperava per a tots els germans humans.
Quan la justícia s'ha mostrat indigna, la literatura pot buscar la reparació. Joseph Andras, amb un estil vívid i implacable, li ret homenatge alhora que qüestiona els punts obscurs del conflicte algerià en la narrativa francesa. Una novel·la ardent d'admiració, tensa per la necessitat de justícia i mordaç com una sentència.
