La Palmira es queixa que té nom de iaia! Els seus pares han triat els noms de les ciutats que més els agraden: Viena per a la filla gran, i Palmira per a la petita. La Viena sempre diu: «Pitjor hauria estat que els papes s'haguessin enamorat de Pontevedra o Palència!». Deixant de banda que suportar la seva germana és un martiri i que fa segles que no es parla amb el Sergi Camps, la Palmira és feliç. Però tot canvia quan una altra Palmira -una nena que viu en un campament de refugiats després d'haver-se escapat de la guerra de Síria- entra a la seva vida i, a partir d'aleshores, la revolució està servida!
