"Els seus contes són extraordinaris, memorables, màgics", diu Dolors Lamarca, exdirectora de la Biblioteca de Catalunya.
L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d'Invasió subtil i altres contes, del mateix any, van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de fets insòlits o inexplicables posa en qüestió la frontera entre la realitat i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat, singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.
