Una faula molt divertida sobre el dret de ser com som (i no com els altres voldrien que fóssim).
«Fa molt de temps; de fet, va ser dimarts», un ós va anar cap a la seva cova per passar-hi tots els mesos d'hivern dormint, com fan sempre els óssos. I quan es va despertar, a començament de la primavera, es va trobar que els arbres havien desaparegut, l'herba havia desaparegut, les flors havien desaparegut... i al seu lloc hi havia edificis, i cotxes, i tanques. Resulta que la seva cova estava just enmig d'una fàbrica. I en aquell moment va aparèixer el capatàs i li va dir: «Ep, tu, a treballar». «Però, és que no treballo aquí -va dir l'ós-. Jo sóc un ós.» I l'home es va petar de riure: «Ves quina excusa per no anar a treballar! Tu el que ets és un gamarús que no s'ha afaitat i que duu un abric de pells». Per sort, aquest ós era molt tossut... i, sobretot, no era un gamarús!
