Una faula sobre el gran tabú francès: la guerra dAlgèria. Joan-Lluís Lluís transforma la història colonial en una novel·la breu colpida de memòria i resistència.
El cap dels guerrillers explica trenta anys més tard el que va succeir quan era a la resistència. Ara és un vell en una residència on ningú no escolta les històries dels altres. Fins que un periodista ve a entrevistar-lo. Entre ells el pacte és net: jo texplicaré tota la història i tu nimprimiràs cada detall, perquè els francesos sàpiguen què va fer aquell tinent que avui es presenta per ser diputat.
Lluny ara daquell escriptor tímid i jove que no volia parlar en públic, lavalen ja una quinzena dobres, lúltima de les quals, Junil a les terres dels bàrbars, multipremiada amb guardons com el premi Òmnium i el Crexells. La seva editora Maria Bohigas lha descrit com 'una bèstia que va nua quan escriu' i que 'no necessita focs artificials' Carla Fajardo a lAra
Club Editor ha recuperat la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís, Ulls de sorra, que és la que el va fer conegut el 1993, (
) Joan-Lluís Lluís lha revisat a fons i, amb aquesta recuperació, Club Editor celebra els trenta anys de carrera literària de lescriptor. a Vilaweb
La guerra dAlgèria és una gran desconeguda a Catalunya, però també a França. Si es fa un paral·lel amb els Estats Units i el Vietnam, la producció novel·lística i cinematogràfica és infinitament superior a la que han fet els francesos amb el cas dAlgèria. Durant molts anys hi havia un tabú gairebé absolut i només sen parlava des de perspectives minoritàries dextrema esquerra, i estava mal vist, o de lextrema dreta, en sentit completament oposat. Estava mal vist globalment. En general no sen parlava gens. I a mi em semblava que era interessant explicar alguna cosa en aquell context, en català. Josep Pimentel entrevista Joan-Lluís Lluís a la Directa
Cada novel·la és un viatge que té el seu propi destí, el seu propi ritme, les seves pròpies lleis. I això fa que em costi copsar, de novel·la en novel·la, el pas de temps, més aviat hi veig el pas dexigències noves, de preguntes diferents. Conversa entre Joan-Lluís Lluís i Sebastià Perelló a Catorze